Vi negre

copa de vi negre

copa de vi negre

El vi negre és aquell procedent de mostos de raïm negre, elaborat d’acord amb un procediment adient per aconseguir la difusió dels colorants continguts a la pell.[1]Al contrari del que molta gent pensa, el procés d’elaboració del vi negre és, en molts passos, força més senzill que el del vi blanc. No obstant requereix un control molt precís del temps i de la temperatura, i permet a cada enòleg i a cada zona imprimir el seu segell personal o regional.

Com es fa el vi negre

Escollir el raïm

A l’hora d’obtenir un vi de bona qualitat és fonamental la selecció de la varietat de raïm. El viticultor ha de seguir dues regles d’or; al marge de tenir en compte el clima en què creixen les vinyes primer; trobar la varietat que afavoreix la qualitat i no la quantitat; en segon lloc, adaptar els mètodes de conreu a la varietat escollida.

Grapa de raïm negra

L’elecció també ha de tenir present com són els grans de raïm de cada varietat. Els aspectes determinants en el resultat de la vinificació són; la grandària –els més petits produeixen el vi més concentrat–, la pell –-com més gruixuda, més aroma, coloració i tanins aportarà al vi–, el pigment i la riquesa fenòlica –-elements específics de cada varietat—- i la composició dels grans –-l’acidesa, l’equilibri de sucres i altres factors que en definiran el grau alcohòlic–.

També és essencial que es recol·lecti el raïm quan ja està del tot madur. Per assegurar-se’n, els viticultors realitzen anàlisis de l’acidesa i del contingut de sucre dels grans.

La verema exclosa i els segons vins

En l’elaboració dels grans vins s’exclouen les tines de vi obtingut de ceps joves i el raïm dels ceps que voregen el vinyar. També es descarten les tines que, per altres raons, es considera que no han assolit el nivell desitjat.

En alguns casos, en anys molt dolents o, al contrari, molt bons, la verema exclosa pot arribar a suposar la meitat del total, per aquest motiu, hi ha cellers productors de grans vins que l’aprofiten per elaborar el denominat second vin o segon vi, naturalment de categoria inferior. Altres vegades es ven sota una marca comercial diferent.

Verema negra

A partir d’una selecció de raïm negre s’inicia el procés de vinificació, el qual pot començar de dues maneres diferents o bé amb l’aixafada, comuna a la vinificació de blancs i rosats, o bé amb la maceració carbònica –per fer vi jove–, en la qual els grans de raïm resten sencers.

Separació de la rapa i aixafada

Es trepitja o s’aixafa el raïm per convertir-lo en pasta de verema, però abans se’n separa la barrusca o rapa –branca a la qual van units els grans de raïm– per tal d’eliminar tanins i reduir el volum de la verema en un 25%, aproximadament.

Fermentació i remuntatge

Com s’elabora modernament el vi negre

S’emmagatzema la pasta en tines perquè es produeix la fermentació i, al mateix temps, la maceració. A diferència del vi blanc, la fermentació es fa sobre el most amb les pellofes. És necessari afegir-hi l’operació diària de remuntatge, en la qual es fa pujar el most del fons perquè s’impregni del <barret> de pellofes que sura a dalt i se n’obtinguin els pigments.

Conservació

El pas final de la vinificació correspon a la conservació del vi fermentat en tines d’acer inoxidable. El temps és determinat per la qualitat del vi que es vol obtenir.

Criança en barrica

En els casos en què es volen elaborar criances, reserves o grans reserves, es posa el vi en barriques. L’envelliment dels vins negres en fusta és, respecte a les categories anteriors, de sis mesos, 12 mesos i 24 mesos.

Maceració carbònica

Es diposita la verema en un tanc hermètic abans de ser trepitjada. Amb el most que surt dels grans de raïm, aixafats pel seu propi pes, s’inicia la maceració i, alhora, la fermentació, que té lloc a l’interior dels grans. El gas carbònic que produeix la fermentació crea una atmosfera anaeròbica i provoca diverses reaccions que impregnen el most d’aromes peculiars.

Premsatge

Aquest pas –que en el cas dels vins blancs és previ i no posterior a la fermentació– consisteix a premsar les partícules sòlides de la pasta de verema per extreure’n l’anomenat most de premsa, encara molt aspre i ple de tanins. Després es barreja amb el most en flor –sense premsar–, de qualitat superior.

Trasbalsament o sagnat

Se separa el most en flor de les pellofes. Aquestes van a para a la premsa, mentre que el most en flor es traspassa –trafega– a un nou dipòsit amb la finalitat d’airejar-lo i clarificar-lo.

Fermentació malolàctica

En aquest punt el vi encara conté àcid màlic, que el fa aspre, herbaci i àcid. Mitjançant una segona fermentació es converteix l’àcid màlic en làctic per l’acció dels bacteris, i elimina l’excés d’acidesa del vi.

Embotellament

Quan el vi ha arribat al punt esperat de maduresa, s’embotella per ser comercialitzat o perquè encara continuï durant un temps la seva evolució dins l’ampolla. El període varia segons el tipus de vi.

Font: wikipèdia cat

Anuncis

Vi rosat

el vi rosat

el vi rosat

El vi rosat és el vi elaborat amb raïm negre o amb barreja de negre i blanc, vinificat en negre, amb un temps de maceració breu (per tal que el most agafi poc color) i temperatura controlada perquè no perdi aromes. La temperatura de servei és al voltant de 8 graus.

El rosat ideal ha de reunir les bones qualitats dels blancs i dels negres, però no els inconvenients.

 

 

Font: wikipèdia cat

Vi blanc

El vi blanc és un tipus de vi obtingut per la fermentació de most sense pellofes ni llavors, elaborat a partir de varietats de raïm blanques (blanc de blancs) o de negres de polpa blanca (blanc de negres).

Si el most té més de 272 grams de sucre per litre, se n’obtindrà un vi dolç natural (amb un mínim de 8 graus). Si en té menys de 5 i el dolç no es nota al paladar, llavors parlem d’un blanc sec.

No s’ha de servir mai a menys de 8 graus, ja que si la temperatura fos inferior, la copa s’entela fàcilment i no es poden apreciar bé la transparència i els matisos del color.