Cabernet Sauvignon

 

Raïm cabernet sauvignon

El cabernet sauvignon és una varietat de cep negra. La planta és vigorosa i s’adapta bé en climes temperats i poc humits. El raïm de cep cabernet sauvignon és mitjà i de forma irregular no gaire compacte. El gra és menut i esfèric, ple de llavors. La pellofa és gruixuda i dura, fent que el raïm sigui resistent a les malures, i té un profund pigment negre. La polpa és ferma, cruixent i de gust agre.

El vi elaborat amb raïm cabernet sauvignon és sec, àcid, amb cos, ric en alcohol i en taní, i de color violaci. De jove és astringent i amb l’envelliment desenvolupa una característica gamma d’aromes florals, fruitals i vegetals. És emprat sobretot per fer cupatges com a varietat millorant en la criança degut a l’alt contingut en taní.

El cabernet sauvigon és originari de la regió de Bordeus, format com un híbrid de cabernet franc i sauvignon blanc. S’anomena l’emperador de les varietats negres i n’és la més popular difosa per totes les zones càlides del món. És la varietat principal dels vins de Bordeus, junt amb el merlot, i s’ha implantat amb èxit a les noves regions vinícoles (Califòrnia, Xile, Austràlia) i es complementa amb les varietats tradicionals d’Espanya i Itàlia. És una varietat autoritzada a totes les denominacions d’origen de Catalunya, Mallorca i el País Valencià, utilitzada com a varietat millorant de les tradicionals.

Font: wikipèdia cat

Anuncis

Garnatxa

 

Garnatxa negra

La garnatxa és una varietat de cep negra que dóna un raïm de taula i vinífer. Els gotims són compactes i el gra és ovalat, dolç i de color morat.

És sensible a les humitats i a les boires de primavera, però s’adapta bé en zones assolellades, airejades i no massa altes. És la varietat mediterrània més cultivada arreu del món, utilitzada pràcticament a totes les denominacions d’origen de Catalunya, inclosa la Catalunya del Nord, i a Requena.

El nom procedeix de Vernazza, població de la Ligúria. L’origen és incert. Podria ser de l’Aragó i de fet a La Rioja es coneix com a tinta aragonesa. A Sardenya es discuteix si la garnatxa va ser introduïda pels catalans o si la garnatxa catalana deriva d’una varietat prèvia de l’illa. Altres noms són: garnatxo o garnatjo al Maresme i la Catalunya del Nord, gironet a la Marina Alta, giró a Mallorca, lledoner a l’Empordà, granatxa al Priorat, vernatxa al Maestrat i Terres de l’Ebre, negrella a València, canonau a l’Alguer, cannonau en sard, i grenache a França, Califòrnia i Austràlia. També s’anomena garnatxa negra o garnatxa del país quan cal distingir-la de les altres varietats:

Una varietat que deriva possiblement de l’adaptació de la garnatxa a l’illa de Mallorca és el manto negre, cultivat sobretot a la DO Binissalem. La garnatxa negra presenta el mateix grau d’acidesa que la garnatxa blanca i la garnatxa roja.[1]

El vi varietal de garnatxa, negre o rosat, té entre 15º i 16º d’alcohol, té poc color, amb cos i poc àcid. S’oxida amb facilitat. Destaquen els vins de qualitat elaborats en cupatge amb garnatxa a la DOQ Priorat.

Es coneix també com vi garnatxa un vi de licor tradicional que es produeix ajuntant part de most de raïm sobremadurat i fermentat i part de most no fermentat o mistela de garnatxa. Resulta un vi dolç natural amb una aroma primària de confitures i espècies i un grau alcohòlic volumètric adquirit entre 14% vol i 20% vol. Destaquen els vins AOC Banyuls Grand Cru i el Garnatxa d’Empordà.

Font: wikipèdia cat